SOSTRAURE, [SOSTREURE] v. a.

Treure, prendre fraudulentament.

"Tart sostrau hom la veritat sens .i. poquet de falsetat."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... e donen a entendre que no poden treballar, e enganen axi les gents, e per aquesta via tolen e sostrahen les almoynes a aquells qui de fet son pobres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.077, cap. XXI

"... que aquelles coses que seran posades a les taules per aportar a la almoyna degudament facen guardar, per tal que per alscuns lecadors per aventura e goloses alcuna cosa d aquelles al dret de la almoyna no puga esser sostreta..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels almoyners

"... car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra ho puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li han sostret tot ço que havia en lo cor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCVI